L'ADN del kiwi ... sigui ocell, sigui fruita

Si us trobeu a un neozelandès i li dieu que us mengeu un kiwi cada matí, es posarà les mans al cap només de pensar en l'extinció d'aquest magnífic ocell altament protegit i en perill d'extinció. Ocell?? ... Doncs sí, ... en realitat la fruita del kiwi, el nom original - i correcte - de la qual és Actinídia (Actinidia deliciosa), se li ha assignat el nom d'un ocell sense ales endèmic de Nova Zelanda. Curiosament, el nom de kiwi té un origen onomatopeic provinent del cant d'aquest ocell. Així doncs, si la fruita no canta, com és que se li posés el nom de l'ocell?

La història del nom de la fruita es remunta a l'any 1959, quan una companyia exportadora de fruita neozelandesa va etiquetar les actinídies amb el nom comercial de Kiwifruit. Anys més tard, la companyia va rectificar i va canviar el nom de l'etiqueta per Zespri, bàsicament per evitar confusions de quin tipus de producte venien, si un ocell o una fruita. Però, com ha passat en altres casos al llarg de la història, la rectificació va arribar massa tard i el nom de Kiwifruit s'havia estès per tot el món com si d'una taca d'oli es tractés. Avui dia, a la majoria de països del món, els kiwis no són ocells sinó saludables fruites que es venen als supermercats, moltes vegades com a autèntics objectes de desig per a qualsevol persona que vulgui anar fi (gastrointestinalment parlant).

Sabíeu que els kiwis (i ara parlo de la fruita...) són molt, molt i molt saludables? Contenen una gran quantitat de vitamina C (el doble que una taronja), vitamina B, i són rics en potassi, magnesi i fibra. Però, a més a més de ser rics en vitamines i altres substàncies nutritives, també són rics en ADN, i és per això que avui utilitzarem els kiwis (la fruita) per fer-ne un extracció i veure aquestes magnífiques macromolècules.

Som-hi!

Materials

• Un kiwi (la fruita, no l'ocell)
• Solució d'extracció, que es prepara amb una part de xampú, nou parts d'aigua i una culleradeta de sal
• 1 bossa de plàstic transparent
• 1 embut (millor si és de vidre)
• Paper de filtre (pot ser paper de cuina)
• Una copa alta de vidre
• Alcohol de 96º molt fred (posat a la nevera)
• 1 pal de fusta (el típic de fer brotxetes)

Procediments:

• Pelem el kiwi i el tallem a quarts (4 trossos)
• En posem dos o tres trossos dins la bossa de plàstic i els aixafem bé amb les mans.
• Posem uns 10ml de la solució d'extracció (l'haurem preparada abans) dins la bossa i ho seguim aixafant bé durant uns 5 minuts més.
• Agafem el paper de filtre i el posem a dins l'embut. L'embut el posem sobre la copa. Llavors fem passar el contingut de la bossa per l'embut-filtre fent que el líquid es vagi filtrant mica a mica i caient dins la copa de vidre.
• Quan veiem que ja no baixa més líquid, afegim 10ml d'alcohol molt fred a la copa de vidre fent-lo lliscar suaument per les parets internes de la copa.
• Esperem 15 minuts.
• Submergim el pal de fusta dins la copa de vidre i extraiem lentament la substància blanquinosa i d'aspecte gelatinós que ens ha quedat al fons. És l'ADN!

Resultat i conclusions

A l'experiment Pinya colada d'ADN que ja us vaig presentar vàrem veure una altra manera d'extreure ADN de les cèl·lules. El fonament científic però, és el mateix als dos experiments.

A la pràctica que acabeu de fer, el sabó i les sals de la solució d'extracció ajuden a trencar les membranes alliberant l'ADN de dins les cèl·lules. Amb això, el fem accessible.

Llavors, l'alcohol que hi hem afegit, deshidrata les molècules d'ADN fent que s'aglutinin, precipitin al fons i es facin visibles. El fred, en aquest cas, fa que les reaccions químiques (reaccions catabòliques) es produeixin més lentament evitant, d'aquesta manera, la destrucció de l'ADN.

Alb.