Creieu que un objecte es pot fer invisible? I qui diu un objecte, també podríem pensar en nosaltres. Podem ser invisibles? ... La idea no està gens malament i segur que ens venen un munt d'idees lluminoses al cap si, de la nit al dia, nosaltres passéssim de ser visibles a ser invisibles, oi?.
Per veure si això és possible o no, què millor que fer un experiment senzill, ràpid i econòmic i que ens traurà de dubtes al moment.
Som-hi!
Materials - un litre d'oli de gira-sol
- Un pot de vidre gran i amb la boca prou ample com per que hi entri un altre pot de vidre més petit
- Un pot de vidre més petit
(Lo ideal serien dos vasos de precipitats, un de gran i un de petit)
Procediments: - Col·loquem els dos pots de vidre, un dins l'altre.
- Omplim el pot de dins amb oli de gira-sol fins que comenci a vessar. Sense deixar de tirar oli, acabem d'omplir llavors el pot més gran fins que el petit de dins quedi completament submergit.
- N'observem el resultat.
Resultat i conclusions Què ha passat? On ha anat a parar el pot petit?. Ha desaparegut! I això no és màgia, és pura física. Anem per pams amb l'explicació.
Que veiem, o no, un objecte depèn bàsicament de dos fenomens òptics: la reflexió i la refracció.
Parlem primer de la
reflexió. Quan la llum incideix sobre un objecte, aquest absorbeix determinades longituds d'ona i en rebota la resta (procés que s'anomena reflexió). La suma de totes les ones rebotades ens dóna el color de l'objecte. La nostra retina és l'encarregada de captar i codificar aquestes longituds d'ona rebotades i passar-ne directament la informació al cervell. El contrast entre els diferents colors ens permet veure la forma dels objectes. Per tant, si eliminem els contrasts, els nostres ulls no podran percebre la forma i, en conseqüència els objectes passaran a ser invisibles. Això es coneix com a
mimetisme i s'utilitza com a estratègia de camuflatge en molts i molts animals del nostre planeta.
Parlem ara de
refracció. Quan un raig de llum passa d'un medi a un altre de diferent naturalesa, part de l'energia de l'ona es transmet al segon medi variant-ne la velocitat i, en conseqüència, canviant-ne la direcció de propagació. Això es tradueix en que la imatge que ens arriba es distorsiona. Aquest fenomen segur que l'heu observat en més d'una ocasió quan poseu una cullera en un vas ple d'aigua i en veieu el mànec deformat.
Ara analitzem el nostre experiment. Curiosament, l'oli de gira-sol i el vidre tenen característiques òptiques relativament semblants. Amb això vull dir que, les ones de llum circulen a igual velocitat en un i altre element, i per tant, els seus índexs de refracció són molt semblants. Vaja, que els angles de desviació de la llum incident i transmesa són molt semblants, disminuint a la mínima expressió la deformació de la imatge al creuar dos cossos diferents (l'oli i el vidre). Per altra banda, els colors de l'oli i del vidre també són molt semblants, generant-se un cert mimetisme cromàtic.
Amb tantes similituds òptiques, ens serà pràcticament impossible diferenciar l'oli del vidre, fent que el pot petit desaparegui davant dels nostres nassos. Això sí, no ho farà per art de màgia sinó per art de física.
Alb.
Avalua, avalua't
