Els continents es mouen? ... Oi tant!

tronc

Està clar que vivim a la societat del "si no ho veig, no m'ho crec". Si us dic que sóc l'home més fort del món segurament ho posareu en dubte fins al dia que sigui capaç de demostrar-vos-ho, oi?

Però quan aquest eslògan l'apliquem a la geologia llavors tenim greus dificultats per justificar determinats fenòmens que succeeixen a la natura a un ritme molt lent, extremadament lent, tan lent, que és pràcticament impossible de visualitzar-los. Així doncs, parlar del moviment de les plaques tectòniques que formen l'escorça terrestre es converteix en un discurs certament volàtil per a tota persona desitjosa de justificacions.

Però tot es pot arribar a explicar, així que, anem per pams. El radi de la Terra és d'uns 6.400km. L'escorça però, tan sols n'ocupa entre uns 30 i 40km, la qual cosa la converteix en una capa relativament prima. Perquè us en feu una idea, seria una proporció semblant a l'existent entre la pela d'un préssec i el volum total del préssec.

Aquesta escorça està fragmentada en plaques litosfèriques i aquestes, curiosament, es mouen literalment "surant" sobre l'Astenosfera, una capa fluïda (magma) situada al mantell superior. La velocitat i direcció del moviment d'aquestes plaques varia en funció del punt de la Terra a on ens trobem. A la península Ibèrica, per posar un exemple, el moviment és a raó de 27mm anuals en direcció 50º Nord. Vaja, que ho fa a la mateixa velocitat a la que ens creixen les ungles (uns 0,6mm cada setmana, aproximadament). Així doncs, i fent una senzilla regla de tres, podem concloure que, cada 100 anys i sense moure'ns de casa, ens desplacem 2,7m cap al nord!

Però, per què es mouen les plaques? ... Fem-ne un senzill experiment i així ho entendrem.

Som-hi!

Materials
  • 1 paella d'uns 25cm de diàmetre
  • Oli d'oliva (suficient quantitat com per omplir 2 o 3mm la superfície de la paella)
  • Purpurina (dues o tres cullerades de cafè)
  • Una font de calor (vitroceràmica o foc).

Procediments:

  • Omplim la paella amb 2 o 3 mm d'oli d'oliva.
  • Tirem 2 o 3 cullerades de purpurina a l'oli i ho barregem bé.
  • Col·loquem la paella a la font de calor i al cap d'una estona n'observem el resultat.

Resultat i conclusions

Quan l'oli de la base de la paella s'escalfa, es dilata, disminuint així la seva densitat i fent que ascendeixi. En arribar a la superfície, es refreda i baixa pels laterals formant uns peculiars moviments cíclics en forma de bolet que són fàcilment visibles si hi hem tirat partícules sòlides (en el nostre cas, purpurina). Aquests corrents són anomenats corrents de convecció i originen el procés conegut com la Convecció de Bénard. També podem observar-los quan tenim pasta en una olla bullint o a la mateixa superfície del Sol.

El magma present a l'Astenosfera s'escalfa degut a l'energia interna del planeta fent que es generin importants corrents de convecció just a sota les plaques tectòniques. Aquesta convecció força el moviment lent i continuat de les plaques litosfèriques. És així de senzill.


Alb.
Avalua, avalua't

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada